Howard Zinn (1922–2010)

– Originalment publicat a la revista Catalunya, febrer 2010 –

Suposo que el lector habitual d’aquesta columna em permetrà interrompre la série que estava publicant, per a recordar un d’aquests “nostres” que a cada moment se’n van. El passat 27 de gener li va arribar el torn a Howard Zinn (1922–2010) qui, juntament amb Noam Chomsky i Naomi Klein, formava el “mainstream” antiautoritari dels Estats Units: aquest trident –al qual podriem afegir-hi Ward Churchill– que ha aconseguit dur el pensament crític i de base llibertària a pràcticament tots els racons d’un país que s’esforça a no escoltar-lo.

Bertolt Brecht, al seu poema “Un treballador que llegeix”, es pregunta: “Qui construí Tebes, la de les set portes? / Als llibres hi figuren noms de Reis. / Alçaren els reis els grans blocs de pedra?”. Zinn, entre d’altres coses, s’encarregà de posar nom als qui alçaren les pedres d’una altra Tebes, de més grans dimensions: els EUA. En una de les seves obres cabdals “A people’s history of the United States” (en castellà La otra historia de los Estados Unidos, Hiru), fa un llarg repàs a la història d’un país al que massa sovint, amb grans prejudicis per la nostra part, considerem sense història; com si no hi haguès passat mai res, com si de cop i volta, com un bolet, hagueren sorgit ciutats i homes del no res que per art de màgia esdevingueren potència mundial. Zinn tenia clar que “sí” que hi ha una història dels EUA, i que aquesta no només la feren els Jeffersons, els Franklins o els Kennedy sinó, sobre tot, els colons, els que s’hi oposaren, els wobblies, els negres esclaus i els que s’hi revoltaren… en definitiva, que la història dels EUA, com totes les històries, la feu el poble anònim. La història dels EUA no és cosa de broma; en ella hi trobem alguns dels fets més vergonyosos de la història de la humanitat, però també alguns dels exercicis més avantguardistes de llibertat i democràcia des de baix.

La biografia de Zinn a voltes sembla arquetípica: allistat voluntari durant la Segona Guerra Mundial, discrepant amb la guerra de Vietnam, jove professor simpàtic i atractiu que desperta simpaties entre les alumnes, actiu fins a l’últim moment… un “autèntic heroi americà”, com diuen per aquelles terres: un garçon del poble que primer prestà servei a la seva pàtria però que, com a persona de consciència noble, hagué de rebelar-se. Quantes vegades ens hem trobat amb aquesta figura estètica de l’imaginari estatunidenc! Howard Zinn, lluny de ser una mera figura estètica, emprengué una rebel·lió efectiva contra l’imaginari dominant i reescrigué la història del seu país des del terra mateix, embrutant-se sense problema les vestidures acadèmiques.

Carlus Jové i Buxeda

2010, a bloc odissey

Després d’una revolta iniciada per la camarada L, tres seguidors de la religió blocaire ens hem sumat als seus crits de guerra i hem emprès la reconquesta de la blogosfera. Potser morirem en l’intent, però ho intentarem de nou, fins que la justícia dels nostres posts arribi a ca……

….. hola, ui, que estava somiant… Total, que tornem a engegar el bloc. Segona temporada.

Apa, ja està dit.