Voleu anar a veure nouvelle vague a banyoles? dema divendres a les 21:30, gratuïs, gratius, gratis, gratuït
digueu algo, aixi m’organitzo per marxar del curru més d’hora
jordi
flipant! la intro és una mica llarga, però espereu una mica.
Maconya.
Ei coleguis! Aquest dissabte anem a dinar a Fitor. Voto per dinar a l’estil carmanyola, (cada qual con lo suyo). I després de dinar anem a fer una capbussada a les gorgues de Can Calç, no? Qui ve i qui no ve? On quedem? A quina hora?
Hola penya, sóc en Hackermas. Fa anys en vam conèixer a Palamós menjant galetes, i voldria tornar a ser amic vostre. Com que sé que us agrada això de la culturas, us escric un post, o en català, un “més enllà”, que espero que us agradi.
Els Junip no són espectaculars, no hi espereu trobar els propers grans salvadors del pop, ni de l’indie, ni de cap altra escena musical. Però sí que tenen un aire força especial que els converteixen en un grup a tenir en compte (si és que continuen tocant, que no ho sé). És un projecte on hi toca la guitarra i canta en José González, aquell suec d’origen argentí que triomfa als EUA i que, personalment, m’agrada bastant.
A Junip hi deslpega una vessant una mica més alegre, però tampoc massa. De fet en JG ha tocat en diverses bandes, la majoria de l’escena hardcore sueca (yeaahhh!! pit pit, molinillo, kickback, pit!). Si ja dic jo que del hardcore només en surten coses bones, però ningú em fa cas…
Ah, i us deixo aquí l’enllaç per descarregar el seu primer i únic EP, Black Refuge. Afanyeu-vos que d’aquí una setmana el trec, per no afectar al volum de trànsit del meu servidor. Si a algú se li passa el plaç, me’l pot demanar a trafico_e_influencias@ministeriodelinterior.es
La història de Linda Perhacs és tan fascinant i misteriosa com el seu únic àlbum publicat.
Parallelograms, editat l’any 1970, s’ha convertit en un dels discs folk més influents, desconeguts i imprecotitzats de tots els temps.
Linda Perhacs va prendre l’extranya decisió de refugiar-se i desaparèixer després d’acabar Parallelograms (eso es lo que dicen). De fet, no s’en va saber res més fins l’any 2007, quan col.labora amb Devendra Banhart en el Smokey Rolls Down thunder Canyon. I és que després de revisar el disc de perhacs, trobem diversos recursos melòdics i armònics que han tornat a resorgir gràcies a la nova onada d’artistes folk i antifolk americans.
Les 11 cançons de Parallelograms sedueixen des de la primera escolta. La veu de la cantant i els seus delicats jocs vocals ajuden en gran mesura a enfortir unes composicions en les que predomina el dolç acompanyament de la guitarra acústica.
S’explica que Linda Perhacs es va produïr ella mateixa aquest disc, que va passar completament desaperçebut. Després de grabar-lo va tornar a la seva professió d’assistent de dentista.
M’estalviaré els adjectius de profunda i absoluta admiració. ” Si no has de dir res millor que el silenci, no ho diguis”.
Amb tots vostés, Linda Perhacs. Número 1 a Cala Estreta aquest estiu.
Drugs.
Segundo de Chomón és el cineasta espanyol més internacional del període mut. Podríem dir que és el Méliès espanyol. Personalment em fascina molt més l’obra de Chomon que la de Mélies. Tot un mestre.
Vegeu també: http://www.youtube.com/watch?v=up9JJOaWZE4
Sempre ens han dit que l’aigua per sota de zero graus es congela. No és ben bé així. Quan l’aigua es troba en fase sòlida, líquida o gasosa diem que es troba en equilibri estable i quan s’està congelant, liquant o evaporant ho anomenem trancisió de fase. Per sota dels zero graus (temperatura de trancisió líquid-sòlid), si es donen certes condicions, l’aigua pot seguir líquida, s’anomena equilibri metaestable. S’anomena així perquè si hi causem una petita perturbació (proporcionem suficient energia), l’aigua perd l’equilibri i es congela immediatament (és força impactant de veure, de fet).
La imatge aquí penjada correspon al LHC (Large Hadron Collider) ubicat al CERN (Conseil Européen pour la Recherche Nucléaire), a Suïssa. L’objectiu d’aquest accelerador gegant és aconseguir col·lisionar protons que vagin a una velocitat 99,999999% la de la llum, d’aquesta manera s’espera resoldre uns quants enigmes de la física moderna així com recrear les condicions que hi va haver un segon després del Big Bang.
Però com tot, l’LHC té un petit incovenient: la possibilitat de destruir l’univers. Accelerar partícules a tan alta velocitat crea una radiació immensa d’energia i aquí és on està el problema. De la mateixa manera que us he introduït el concepte de l’aigua sobrerefredada, hi ha la petita possibilitat que la matèria tal i com la coneixem no estigui en equilibri estable, sinó en un de metaestable. Això vol dir que si donéssim a la matèria l’energia suficient (energia que donaria l’LHC) com per sortir d’aquest estat i anar a parar en un altre passaria a ser una matèria estranya que es propagaria destruint absolutament tot l’univers.
Les probabilitats que això passi, però, són molt i molt petites, ja que els càlculs fets pel científics conclueixen que si això pogués passar, ja hagués passat a nivell còsmic i tots ja estaríem morts i fulminats. Tot i així, aquesta petita probabilitat existeix i roman a l’espera de poder donar un cop d’efecte a l’humanitat.
Així doncs, si aquest juliol moriu de cop enmig de Cala Estreta mentres esteu fent un bany nudista, com a mínim, ja sabreu perquè.
El jurat declara guanyador l’acudit d’en Towers:
Això és un arquitecte d’un reconegut estudi d’arquitectura de Barcelona (no diré noms) que va, i demana un render d’una habitació on es vegin les 4 parets, des d’un punt de vista realista i sense deformar la imatge… Ha!
Menció especial per Garsa:
Això son dos pintors informalistes que estan discutint i un li diu a l’altre:
-Que ets burro!
I l’altre contesta:
- No, soc Burri (pintor italià)
Aaaaaajajajajajajaj
Andy Cabic. Ell és l’home. Recordeu-ho tots. La seva és la veu més dolça i bonica del món. És la veu del cel. És un medium. Déu parla a través seu. Tota una època, una generacó s’expressa a través seu. Ell és la veu dels tranquils, la veu dels sublims, ell és la veu de tots els romàntics, dels sensibles, dels homes sensats. Ell és la veu dels humils, dels relaxats, dels incompresos, dels rebutjats, la veus dels que es queden a casa, la veu dels que senten més que no pas pensen. Recordeu-ho tots, ell és l’home. Andy Cabic, sí senyor. Andy Cabic, el de la veu més bonica del món. Ell és la veu dels que senten, la veu dels melancòlics, la veus dels anhelats d’una vida superior. Ell és la veu dels que venim de pas, dels que venim d’excursió, la veu dels que mirem el món per la finestra.
Quan us diguin Andy Cabic vosaltres automàticament pensareu, “oh!, la veu més bonica del món”. Tingueu-ho present amics. No hi ha res ni ningú que superi la força expressiva d’aquest home. Ell canta amb el cor, ell canta des del cor. Feu-me cas, oh amics! Ell no canta amb les cordes vocals, ell canta des de l`’ànima, des del cor. Davant d’ell no podem fer res més que agenollar-nos i rendir-nos davant l’enorme admiració i grandesa celestial que sentim per la seva enigmàtica persona. Siguis Benaventurat Andy Cabic! Eaah! Tu ets el medium de Déu, dels àngels i de tota la cort celestial. Andy Cabic. Sí senyor.
Ell és la veu dels vergonyosos, la veu dels que callen.
NOU DISC DE VETIVER… JA DISPONIBLE A TOT ARREU
Drugs.
