Glorytellers

febrer 24, 2010 at 10:28 am 2 comentaris

A la majoria el nom de Glorytellers no us sonarà de res. Però i si dic Karate? I si dic Geoff Farina? Doncs bé, Glorytellers és el darrer projecte musical de Geoff Farina, líder dels mítics Karate. Ahira vaig tenir la sort de veure’ls a Castelion of the Plane a un preu tan reduït que feia llàstima no anar-hi, i erem tan pocs entre el públic que al final del concerts ens vam saludar tots, un a un, amb els músics. I és una llàstima que fóssim tan poca gent, perquè el grup val, i molt, la pena.

En Farina, a part de tocar, dóna classes de teoria de la música a la Universitat de Maine de tant en tant, amb el qual ja us podeu imaginar que el seu nivell de coneixements de la matèria no és poc. Però a més té un estil de tocar molt particular, i sovint amb el polze i l’índex et fa dubtar de si hi ha, amagat darrera el teló, una segona guitarra acústica marcant la base en acords o fent unes terceres. El guitarra que l’acompanya, cuyo nombre no puedo acordarme, és el típic americanu que t’esperes trobar en un bar de carretera: alt i prim, camisa de quadres, calb… i té uns dits quasi tan llargs com les cames. Feia solos com qui passa el plumero, però sense oblidar la lliçó dels Ramones de dur la guitarra per sota la cintura. I el bateria… bé, el bateria dominava molt, però era millor no mirar-lo perquè posava uns caretos que feien riure.

Aquí va algun enllaç per si els hi voleu donar una oportunitat. Trust me.

Entry filed under: Ressenyes.

Maria Coma / / una gateta maula 2+2=5. Sobre raó i veritat.

2 comentaris Add your own

  • 1. Marc  |  febrer 26, 2010 a les 11:50 am

    Ei! es nota molt l’estil “Farina” de fer les coses. Ara que Karate eren més “jazzeros” si cap i bastant donats a certa improvització. M’ha cridat l’atenció que sigui acústic, vaig a escoltar-ne més! Merci!

    Per cert, a Spotify també hi ha el darrer disc de la Rose Melberg!

    Respon
  • 2. empordart  |  febrer 26, 2010 a les 12:03 pm

    Yep Marc Aureli. Es veu que el pavo ha hagut de tirar cap a l’acústic perquè es va destrossar les orelles fent concerts de Karate… I sí, es nota l’estil Farina, sobretot dels darrers K. Digo yo que pa eso es el jefe.

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Trackback this post  |  Subscribe to the comments via RSS Feed


Entrades recents


%d bloggers like this: