Archive for Març, 2010

2+2=5. Sobre raó i veritat.

Explica la historia que el més eminent d’entre tots els grans savis egipcis es passejava un dia vora el Nil quan de sobte va veure alguna cosa extraña a l’altre costat del riu. “Ah mira, però si és un 2” va dir tranquil·lament… una mica més endavant va veure un altre 2 i ja el va reconèixer. Continuà caminant i poc després va veure una altra cosa… “ah mira, però si és un 4” i des de llavors la historia del coneixement humà va canviar per sempre. Llavors, es construiren piràmides i sincrotrons a dojo!

Crec que un dels errors que cometem més sovint és pensar que les coses ens han vingut donades vés a saber com, però que són així més enllà de qualsevol dubte. En general pensem que els científics observen el món de manera imparcial i que quan un fenòmen s’esdevé la seva feina es basa en descriure’l i demostrar-ne la seva validesa… un científic veu un terratrèmol i diu “ah! un terratrèmol! vaig a mirar d’explicar per què s’esdevé” i tots pensem que té raó. Però ens equivoquem, i veure-ho és ben senzill; de fet, es tracta d’una crítica que Wittgenstein li va fer a Agustí d’Hipona. Aquest deia que els nens aprenen el llenguatge de forma ostensiva, és a dir, que el pare o la mare assenyala el nom de les coses amb el dit i així els nens aprenen el nom de les coses. I dentrada creurem que Agustí té raó. Però Wittgenstein s’adonà que això no pot ser, imaginem el cas següent; el pare assenyala a una forquilla mentre li diu al seu fill “mira nen això és diu forquilla” i el nen per apredre-s’ho pensa en el seu interior “ah, vale, això es diu forquilla” com si ja sapigués parlar.

En definitiva, el que vull venir a dir és que gran part del coneixement humà, que suposadament tenim com racional i infal·lible, pot ser posat en dubte o, si més no, podria ser totalment diferent i funcionar igualment pels nostres propòsits. Els homes creem la veritat segons els nostres propòsits, segons la nostra voluntat. Això significa que allò que anomenem racional és, generalment, arbitrari (per tant s’allunya del que normalment entenem per racional), i que la veritat depèn majoritàriament del context i que puc afirmar alhora i sense contradir-me que 2+2=4 i que 2+2=5.

Marc Oller

Març 25, 2010 at 12:03 pm 4 comentaris


Entrades recents