2+2=5. Sobre raó i veritat.

Març 25, 2010 at 12:03 pm 4 comentaris

Explica la historia que el més eminent d’entre tots els grans savis egipcis es passejava un dia vora el Nil quan de sobte va veure alguna cosa extraña a l’altre costat del riu. “Ah mira, però si és un 2” va dir tranquil·lament… una mica més endavant va veure un altre 2 i ja el va reconèixer. Continuà caminant i poc després va veure una altra cosa… “ah mira, però si és un 4” i des de llavors la historia del coneixement humà va canviar per sempre. Llavors, es construiren piràmides i sincrotrons a dojo!

Crec que un dels errors que cometem més sovint és pensar que les coses ens han vingut donades vés a saber com, però que són així més enllà de qualsevol dubte. En general pensem que els científics observen el món de manera imparcial i que quan un fenòmen s’esdevé la seva feina es basa en descriure’l i demostrar-ne la seva validesa… un científic veu un terratrèmol i diu “ah! un terratrèmol! vaig a mirar d’explicar per què s’esdevé” i tots pensem que té raó. Però ens equivoquem, i veure-ho és ben senzill; de fet, es tracta d’una crítica que Wittgenstein li va fer a Agustí d’Hipona. Aquest deia que els nens aprenen el llenguatge de forma ostensiva, és a dir, que el pare o la mare assenyala el nom de les coses amb el dit i així els nens aprenen el nom de les coses. I dentrada creurem que Agustí té raó. Però Wittgenstein s’adonà que això no pot ser, imaginem el cas següent; el pare assenyala a una forquilla mentre li diu al seu fill “mira nen això és diu forquilla” i el nen per apredre-s’ho pensa en el seu interior “ah, vale, això es diu forquilla” com si ja sapigués parlar.

En definitiva, el que vull venir a dir és que gran part del coneixement humà, que suposadament tenim com racional i infal·lible, pot ser posat en dubte o, si més no, podria ser totalment diferent i funcionar igualment pels nostres propòsits. Els homes creem la veritat segons els nostres propòsits, segons la nostra voluntat. Això significa que allò que anomenem racional és, generalment, arbitrari (per tant s’allunya del que normalment entenem per racional), i que la veritat depèn majoritàriament del context i que puc afirmar alhora i sense contradir-me que 2+2=4 i que 2+2=5.

Marc Oller

Entry filed under: 1.

Glorytellers Vampiresa mujer – Jonathan Richman

4 comentaris Add your own

  • 1. young  |  Març 26, 2010 a les 6:42 pm

    Ai Marquet, quin assumpte tan delicat que has posat sobre la pantalla! És una qüestió que comprenc i no comprenc, sobre la qual estic tan embolicat com el nen a qui li donen a conéixer la forquilla.

    Habitualment pensem que la raó és una facultat objectiva, entenent per objectiva que és vertadera al marge de tota opinió, de tota consideració, que respon a una veritat de la realitat, com si exisitís un plànol mestre del món i la raó s’ajustés al que el plànol defineix. I no obstant, on és el plànol?

    Ara bé, crec que la veritat és una altra qüestió. La veritat és una convenció social i, per tant, no pots dir 2+2=4 i 2+2=5 sense caure en contradicció, perquè la convenció habitual, fins i tot la teva, és la primera. Tot i que, és clar, podries demostrar que 2+2=5 i esdevenir un geni. I al final de tot plegat, tindriem una nova veritat i tornariem a començar…

    Total, que la vida està molt cara.

    Respon
  • 2. Marc  |  Març 27, 2010 a les 2:32 pm

    Tu imagina Carlus; “la raó és una facultat objectiva”, una facultat? que putes és una facultat? una coseta que tenim al cervell que faculta i que ens dóna la sobrietat intel·lectual? llavors direm que la raó és una qualitat del nostre cervell? però llavors la raó està a dins o és a fora del nostre cervell? i qui decideix si hi és o no hi és? És allò de si el vermell és o no a la tomata… No pot ser objectiu de cap manera.

    Pel que fa a la veritat no estic d’acord amb el que dius; la veritat no pot ser simplement una convenció social… hi ha almenys una condició que ningú no pot sobrepassar, la condició humana (“massa humana”, que deia aquell del bigoti). A això se li pot anomenar “ésser”, “realitat última” o com vulguem però ningú no pot anar més enllà perquè sinó deixariem de ser el que som. També hi ha una altra qüestió; quan algú, sigui qui sigui, estableix una veritat, sigui quina sigui, l’estableix per ella mateixa i els altres no ens hem de posar d’acord perquè així sigui. A l’escola ens ensenyen els números i nosaltres no convenim que “2 és veritat” encara que hi hagi teories que diguin que ho fem implícita o explicitament (em sembla recordar que era Locke i la seva teoria del cotracte social).

    Respon
  • 3. young  |  Març 31, 2010 a les 8:10 am

    Ep Maconya,

    Em sembla que aquest post es converitrà en una partida de ping-pong. Bé, de fet em sembla que tot el blog ja ho és! 🙂

    Fixa’t que quan parlava de la “facultat de la raó”, obria la frase amb un “habitualment pensem”, i tancava el paràgraf amb un “i on és el plànol?”. Per tant, ja donava a entendre que és una qüestió no tan clara com “habitualment” es pensa. I no obstant, penso que no és tan extrany dir que es tracta d’un facultat que tenim, i que la pregunta immediata no cal que sigui un “i on és?”. És amb nosaltres, i punt (no dic és en nosaltres). També tenim la facultat de tirar-nos pets, de fer construccions abstractes, d’imaginar què farem demà per dinar… El tema de la objectivitat, òbviament, no rec que es pugui resoldre tant a la lleugera.

    I sobre si la veritat és una convenció, em limito a dir, de moment, que hi ha veritats i veritats… Sembla que hi ha coses que ens són imposades i d’altres que no. I és clar, alguna distinció hauriem d’establir.

    Ara tens tu la pilota.

    Respon
  • 4. Sergi  |  Març 31, 2010 a les 3:58 pm

    Collons nois, quin merdé! jajaja. Així doncs, cadascú interpreta la realitat/veritats segons els seus coneixements, interesos, etc? Per lo menys és la conclusió que he arribat sobre aquest text.

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Trackback this post  |  Subscribe to the comments via RSS Feed


Entrades recents


%d bloggers like this: