Archive for Juny, 2010

quitoca.com

Bones companys!

Us envio aquest mail per comunicar-vos que amb un company de feina hem posat en funcionament des d’aquest dissabte (encara no fa ni 48 hores) un lloc web amb l’idea de que arribi a ser l’agenda de música en directe dels Països Catalans.

Volem poder oferir de manera centralitzada un llistat de concerts de petit format, de caire independent, de poca projecció a través dels mitjans, de grups novells, de distris DIY, de centres cívics, de casals okupes, de promotors amb pocs recursos, entitats de barri, de bars, de pubs, de sales de concerts de petit abast, de tots els estils musicals i de tots els concerts que sentiu que s’organitzen i que us faria gràcia que es sapigués encara més que l’organitzen.

Així doncs us convidem a visitar i col·laborar amb:

http://quitoca.com

Si podeu i voleu, podeu comunicar-ho a tots els vostres coneguts que tinguin un grup de música humil, novell, amb ganes de tocar, amb ganes de donar-se a conèixer… o qualsevols dels casos que hem comentat abans.

Utilitzant el formulari web poden entrar els esdeveniments i properament es publicaràn.
Com més informació s’afegeix al formulari, sempre millor 🙂

De moment oferim l’opció de subscriure’s via RSS a l’agenda segons zona dels Països Catalans, però això només acaba de començar i ho fem amb molta il·lusió i amb ganes de millorar constantment. Podeu llegir les nostres intencions a la secció de “bloc” i “manifest” a part de consultar l’agenda que hem començat tot just fa unes hores.

Moltes gràcies per endavant.
Salut!

Pau Puig (per Marc Oller).

Juny 13, 2010 at 10:56 pm Deixa un comentari

Internet Explorer és una puta merda

Juny 9, 2010 at 11:33 am Deixa un comentari

Tractat d’ateologia de Michel Onfray

No us penseu que es tracta d’alguna cosa estranya… satànica o per l’estil… Bé, encara que a la biblioteca l’hagin situat a la secció de “religió” no es tracta ben bé d’això. El tractat d’ateologia és un llibre de filosofia ja que Onfray pretén revisar la validesa de la “mort de Déu” Nietzscheana avui. És un llibre recent, del 2005 i, en aquest sentit, està bé per l’interès que suscita les seves opinions d’esdeveniments de plena actualitat. Però no ens enganyem… tot i que Onfray afirma ser nietzscheà no disposa, ni molt menys, de la seva força crítica punyent i, potser per aquest motiu, el seu llibre és més anal·lític que no pas concloent. M’explico;

Onfray pensa que la vigència de Déu en la nostra societat és encara una realitat extesa. Ell diria que vivim en un estat de laïcitat cristiana, ja que, encara que no s’exerceixi la pràctica religiosa o, fins i tot, encara que es sigui ateu, estem impregnats del pensament monoteïsta impulsat pels grans pensadors moderns (Descartes, Kant, Rousseau). Encara que no practicants, molts encara assiteixen a batejos, casaments o, el que és més important, enterraments. Jo estic d’acrod amb Onfray, hi ha una consciència col·lectiva instal·lada en el més enllà, que accepta i es sotmet al pensament metafísic sense esperit crític. Aquesta idea ja no és tan radical com la mateixa concepció nietzscheana i, encara que Onfray proposi un “laïcisme postcristià” enfront de les religions monoteistes i d’aquest laïcisme cristià, es dedica més aviat a fer un anàlisi bastant complet de com han funcionat les religions monoteistes, dels seus llibres sagrats i com han afectat la vida, o més aviat la manca de valor d’aquesta, en el curs dels anys.

És en aquest sentit que he trobat el màxim interès del llibre. Des de la història de Jesús fins a Constantí o el concili de Trento, les vides de Mahoma i la concepció del gènesi, la tradició messiànica jueva passant per Plató, per Sòcrates, per Boeci i Tomàs d’Aquino i molt més. Però el que és més remarcable és l’explicació que en fa de la pulsió de mort en el sí de les religions monoteistes (judaisme, cristianisme i islamisme) on és tant justificable la barbàrie com el proïsme alhora. Per exemple, l’atentat de les torres bessones, el silenci del vaticà vers l’holocaust nazi o el conflicte israeliano-palestí.

Penso que és una lectura més que recomanable per algú que vulgui aprofundir en la recerca de per què la metafísica constitueix un atentat a la vida en ella mateixa.

Marc Oller.

Juny 3, 2010 at 6:42 pm 2 comentaris


Entrades recents