Tractat d’ateologia de Michel Onfray

Juny 3, 2010 at 6:42 pm 2 comentaris

No us penseu que es tracta d’alguna cosa estranya… satànica o per l’estil… Bé, encara que a la biblioteca l’hagin situat a la secció de “religió” no es tracta ben bé d’això. El tractat d’ateologia és un llibre de filosofia ja que Onfray pretén revisar la validesa de la “mort de Déu” Nietzscheana avui. És un llibre recent, del 2005 i, en aquest sentit, està bé per l’interès que suscita les seves opinions d’esdeveniments de plena actualitat. Però no ens enganyem… tot i que Onfray afirma ser nietzscheà no disposa, ni molt menys, de la seva força crítica punyent i, potser per aquest motiu, el seu llibre és més anal·lític que no pas concloent. M’explico;

Onfray pensa que la vigència de Déu en la nostra societat és encara una realitat extesa. Ell diria que vivim en un estat de laïcitat cristiana, ja que, encara que no s’exerceixi la pràctica religiosa o, fins i tot, encara que es sigui ateu, estem impregnats del pensament monoteïsta impulsat pels grans pensadors moderns (Descartes, Kant, Rousseau). Encara que no practicants, molts encara assiteixen a batejos, casaments o, el que és més important, enterraments. Jo estic d’acrod amb Onfray, hi ha una consciència col·lectiva instal·lada en el més enllà, que accepta i es sotmet al pensament metafísic sense esperit crític. Aquesta idea ja no és tan radical com la mateixa concepció nietzscheana i, encara que Onfray proposi un “laïcisme postcristià” enfront de les religions monoteistes i d’aquest laïcisme cristià, es dedica més aviat a fer un anàlisi bastant complet de com han funcionat les religions monoteistes, dels seus llibres sagrats i com han afectat la vida, o més aviat la manca de valor d’aquesta, en el curs dels anys.

És en aquest sentit que he trobat el màxim interès del llibre. Des de la història de Jesús fins a Constantí o el concili de Trento, les vides de Mahoma i la concepció del gènesi, la tradició messiànica jueva passant per Plató, per Sòcrates, per Boeci i Tomàs d’Aquino i molt més. Però el que és més remarcable és l’explicació que en fa de la pulsió de mort en el sí de les religions monoteistes (judaisme, cristianisme i islamisme) on és tant justificable la barbàrie com el proïsme alhora. Per exemple, l’atentat de les torres bessones, el silenci del vaticà vers l’holocaust nazi o el conflicte israeliano-palestí.

Penso que és una lectura més que recomanable per algú que vulgui aprofundir en la recerca de per què la metafísica constitueix un atentat a la vida en ella mateixa.

Marc Oller.

Entry filed under: General.

Gil Scott-Heron Internet Explorer és una puta merda

2 comentaris Add your own

  • 1. charles young  |  Juny 8, 2010 a les 8:47 pm

    Putos francesos, sempre la claven! 🙂

    Ets la segona persona “de fiar” que em recomana Onfray. Se li haurà de fer un cop d’ull.

    Personalment, tot i que no ho tinc gaire meditat, no acabo de compartir que la metafísica sigui un atemptat contra la vida, en part perquè: on comença i on acaba la metafísica? La història és metafísica? La llengua? I els meus plans de futur?

    Si realment ens proposem superar la metafísica, no ens hauriem de desfer de tot el nostre equipatge, també de “nosaltres mateixos”?

    Respon
  • 2. Marc  |  Juny 10, 2010 a les 4:52 pm

    Carlus! La tesi que la metafísica constitueix un atemptat contra la vida és nietzscheana. Per això, com en tot, crec que es poden seguir diverses línies de pensament; si entenem com els pelaos del xque que la vida “es lo que hay, tu te montas tus fiestas? P’o y’asta!” ens adonem que no hi ha d’haver res que d’alguna manera condicioni el nostre comportament més que la nostra pròpia voluntat. Si actuem condicionats a la felicitat, a la salvació, al què diran estem subjectes i subjugats en el nostre devenir. L’altra línia, més tradicional, vindria a discutir durant 1500 anys més què és exactament la metafísica per no arribar enlloc… com sempre! Això penso…

    D’altra banda, crec que el llenguatge i la historia poden esdevenir metafísics, però d’entrada crec que no ho són i que, aquesta “malaltia metafísica” es pot evitar simplement oblidant-la…

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Trackback this post  |  Subscribe to the comments via RSS Feed


Entrades recents


%d bloggers like this: