Glorytellers

A la majoria el nom de Glorytellers no us sonarà de res. Però i si dic Karate? I si dic Geoff Farina? Doncs bé, Glorytellers és el darrer projecte musical de Geoff Farina, líder dels mítics Karate. Ahira vaig tenir la sort de veure’ls a Castelion of the Plane a un preu tan reduït que feia llàstima no anar-hi, i erem tan pocs entre el públic que al final del concerts ens vam saludar tots, un a un, amb els músics. I és una llàstima que fóssim tan poca gent, perquè el grup val, i molt, la pena.

En Farina, a part de tocar, dóna classes de teoria de la música a la Universitat de Maine de tant en tant, amb el qual ja us podeu imaginar que el seu nivell de coneixements de la matèria no és poc. Però a més té un estil de tocar molt particular, i sovint amb el polze i l’índex et fa dubtar de si hi ha, amagat darrera el teló, una segona guitarra acústica marcant la base en acords o fent unes terceres. El guitarra que l’acompanya, cuyo nombre no puedo acordarme, és el típic americanu que t’esperes trobar en un bar de carretera: alt i prim, camisa de quadres, calb… i té uns dits quasi tan llargs com les cames. Feia solos com qui passa el plumero, però sense oblidar la lliçó dels Ramones de dur la guitarra per sota la cintura. I el bateria… bé, el bateria dominava molt, però era millor no mirar-lo perquè posava uns caretos que feien riure.

Aquí va algun enllaç per si els hi voleu donar una oportunitat. Trust me.

• Temazo del nou disc: The Lost Half Mile
• Primer disc, a Spotify: Glorytellers – Glorytellers